Téléchargez le fichier PDF |
CATHMA
Compte rendu de la réunion des 18 et 19 janvier 1991
Présents : A. BACARIA, M. BONIFAY, J. BUXEDA, A. BROSSA, J. CARDELL. M.
A. CAU, J.A. CERDA, M. Cx)MAS, N. COYE, ENNACHIOUI EL ARBI, D. FOY, F.
CATEAU, J. GIRALT, C.. GODOY, J. GUITART, E. GURRI, J. M. GURT, P. LABROUCHE,
A. LANUZA. C. LLOBET, J. M. MACIAS, M. MIRET, R. NAVARRO, J. NIETO, M.
ORFILA, P. de PALOL, P. PADROS, CPELLECUER, M. PICON, J. PITON, C. P)ERTA,
A. M. RAURET, C. RAYNAUD, J. et Y. RIGOIR, L RIVET, A. SAGRISTA, S SAULNIER
S. SOULAS, F. TUSET, L. VALLAURY, M. VECCHIONE.
Excusés : P. BORGARD, G. DEMIANS DARCHIMBAUD, J.-B. et G. FERAUD, F. PAILLARD,
C. RICHARTE.
Cette réunion sest déroulée dans les locaux de lUniversité de Barcelone (le vendredi 18), puis dans ceux du Musée de Badalone le samedi 19). Les thèmes abordés et surtout, les sites présentés, mec le matériel céramique, ont fait lobjet dune préparation sérieuse, impliquant différentes équipes, le résultat fut que lon disposa, lors des séances de travail, de la plaquette ci-jointe (sans les illustrations).
Les seize participants français tiennent à remercier très vivement et très chaleureusement les chercheurs espagnols et catalans qui ont pris en charge lorganisation de cette réunion
Ces rencontres ont permis de dégager les quelques constatations et conclusions suivantes
1. Une part importante des études entreprises au niveau des provenances pour les sigillées hispaniques tardives et les DS.P. importées ou les imitations locales sappuient sur des résultats archéométriques (diffraction par rayons X, fluorescence X, balayage microscopique, études sur la porosité, les composants et les éléments-traces, etc.). Les chronologies sont établies sur les stratigraphies de certains sites : Barcelone, Badalone. Rosas, Tarragone, etc. Les résultats archéométriques seront confrontés avec ceux obtenus au Laboratoire de Céramologie de Lyon sur les mêmes types de céramiques.
2. Pour léchantillonnage des DS.P. présentées, dimportations languedocienne et provençale, grise et orange, il sagit en général de matériel de très belle qualité (poinçons dune grande finesse) : ces objets sont cependant assez minoritaires (par exemple, pour les premières décennies du Ve s., dans un dépotoir, à Mataro, 10% contre 90% de Claire D). Les poinçons marseillais témoignent nettement dimportations provençales, en moindre quantité, sur des formes classiques (on note une forme -8-39-, identique, provenant de Sainte-Propice).
Parallèlement sont attestées des imitations locales (pâtes et engobes grossiers, taux élevé: étude en cours, pour les sites de la cóte catalane).3. La Claire D est bien représentée sur la plupart des sites : son róle déterminant, en tant que critère chronologique, a fait apparaître des différences dappréciation entre les archéologues responsables de létude des sites, selon que ceux-ci sont au-delà ou non, des Pyrénées. Il est ainsi apparu (M. Bonifay) que certains contextes (en particulier les dépotoirs de Mataro et de Majorque) étaient datés du Ve s. alors quil y avait des formes du VIe s. (H. 99, Keay 51, 52, LRA 2) : mais il est vrai quà mieux y regarder, les formes les plus récentes avaient été découvertes dans les terres supérieures des comblements.
4. Pour les amphores, on retrouve les mêmes types et les mêmes constatations
que sur la cóte provençale (LRA 2, Keay 61, 62, etc.).
5. En ce qui concerne les céramiques communes importées (article de la.
CATHMA é paraître dans les Actes du Congrès de Lisbonne, quelques types
sont présents, provenant de la. Mer Égée (type 5) et surtout. dAfrique
(types 1, 3 et f_ Dautre part ce qui est très original, on note la présence
dune marmite de la cóte Ligure, dite de Vintimille (type 13), à Mallorca.
Quelques céramiques modelées sont peut-être, importées dItalie du sud
(de Pantelleria ?, type 22).
6. Sans que cela puisse être considéré comme la moindre critique inamicale,
on a pu regretter de navoir pas pu observer les différentes catégories
de céramiques dans leur ensemble, en association densemble des céramiques,
ainsi que le reste du matériel, dont le verre) : nos amis catalans avaient
choisis, le plus souvent et pourquoi pas, compte tenu de leurs problématiques
actuelles de présenter le matériel par catégories.
RESENTACIO DEL PROGRAMA DESTUDIS CERAMOLOGICS
LE.R.A.U.B. (Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona)
de la Càtedra dArqueologia Peleocristiana, Antiguitat Tardana de la Universitat
de Barcelona porta a terme un Programa dEstudis Ceramolbgics que té per
objectiu la caracterizacib arqueológica i arqueomètrica dels diferents
grups ceràmics presents al nostre pais, durant lAntiguitat Tardana, tant
ceràmiques dimportació com produccions locals, vaixella de taula i de
cuina.
Presentem en aquesta reunió de CATHMA, alguns dels treballs en curs.
JACIMENT: CLUNIA
MUNICIPI: Penalba de Castro (Burgos) SITUACIO: Es troba a la plataforma superior de lAlto de Castro i prop
del riu Arandilla. TIPOLOGIA: Ciutat romana, de fundacib tiberiana, Colbnia amb Galba i cap
de Convent Juridic. CRONOLOGIA: s. I a VI d.C., citat encara en les cróniques de les ràtzies
dAl-Mansur.
EXCAVACIONS REALITZADES: Les excavacions varen començar als anys 1915-1916
sota la direcció de I. Calvo, essent el director, durant els anys 1931
a 1936, B. Taracena. No fou, peró, fins lany 1958 que, sota la direcció
de P. de Palol, siniciaren les excavacions sistemàtiques que es realitzen
actualment.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials que es presenten procedeixen de les
grans termes imperials, Arcos I i II, i de les petites termes del Foro.
Dels Arcos I es presenta un lot significatiu de T.S.H.T. de les estratigrafies
de lapoditeri, frigidari i caldari, que foren reutilitzats en poca tardana
possiblement com a taller i Ilocs dhàbitat (segles IV i V d.C.). Les ceràmiques
dels Arcos II constitueixen un lot de T.S.H.A. corresponents a la segona
meitat del S. III d.C.. El lot de T.S.H.A. de les petites termes del Foro,
per contra, té una cronologia de finals de S. II i primera meitat de S.
III d.C.. Aquests lots constitueixen el primer cas concret per la T.S.H.
de seriació ininterrompuda des de les produccions del S. I d.C. fins a
les del S. VI d.C..
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: PALOL, P. rie - Guia de Clunia, 5a. edicición,
Excma. Diputación Provincial de Burgos, Burgos, 1982. PALOL, P. de - Clunia,
cabeza de un convento juridico de la Hispania Citerior o Tarraconense,
a Historia de Burgos, tomo I, pp. 395-428, Burgos, 1984. PALOL, P. de ;
GURT, J.M. ; TUSET, F. ; PLANAS, C. ; BUXEDA, J. ; CAU, M.A. ; ALCOBE,
X. - Clunia: producer and receiver centre of Hispanic Terra Sigillata,
a Conference on Archaeological Sciences (University of Bradford, September
1989), (en premsa).
JACIMENT: PLA DABELLA
MUNICIPI: Navés (Lleida) SITUACIO: A la Depressio pre-pirinenca de Solsona-Navés,
emmarcat al sudest pels rius Aigua dOra i Cardener, afluents del Llobregat,
i a occident pel Segre. TIPOLOGIA: Taller de ceràmica comuna i de T.S.H. CRONOLOGIA: s. II i III
d.C..
EXCAVACIONS REALITZADES: Després de la seva descoberta accidental el 1912,
fou excavat, en dues campanyes, per Serra i Vilaró, durant els anys-1912
i 1924. Dins del programa de treball de J.M. Gurt, el seu retrobament mitjançant
la prospecció magnètica lany 1986, va permetre la seva reexcavació durant
els anys 1987 i 1988.
PROCEDENCIA DELS MATERIALS: Els materials procedeixen de les reexcavacions
dels tres forns ja trobats per Serra Vilaró, essent materials que no foren
recollits en les antigues campanyes de 1912 i de 1924. Hi ha també materials
que procedeixen de zones excavades de bell nou. Daquestes zones hem de
destacar un forn i una zona de petit abocador, que no havien estat excavats
per Serra i Vilaró. El reestudi arqueolbgic del material inclou, a més,
els materials procedents del jaciment proper de la Rectoria (Navés), excavat
per J.M. Gurt entre els anys 1985 i 1988. Els materials inclosos en lestudi
de caracterització arqueomètrica de la produccib de T.S.H. procedeixen
exclusivament de la campanya de 1987 als forns del Pla dAbella. La manca
destratigrafies en el jaciment del Pla dAbella, degudes no sols al fet
de tractar-se duna reexcavació, sinó també degudes a larrasament de les
zones excavades de bell nou, no permet assegurar encara una cronologia
definitiva. Actualment, els t5nics indicis cronológics procedeixen de lestratigrafla
de la Rectoria, on els materials dels forns dAbella apareixen en contextes
dels segles II i III d.C..
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: SERRA i VILARO, J. - Ceràmica en Abella, primer
taller de terra sigillata" descubierto en Espaha", Memoria nùmero 73 de
la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, Madrid. CASAS, A. ; PINTO,
V. ; GURT, J.M. ; RIERA, S. ; BURES. L., Aplicación de la prospección
magnética en la localización de hornos de ceràmica romana en Navés (Lleida),
S.F.E.C.A.G., Actes du Congrès de Lezoux, pp. 169-174, 1989. GURT, J.M.
; TUSET, F. ; BUXEDA, J. ; PLANAS, C. ; ALCOBE, X., The study of Hispanic
Terra Sigillata from the kilns of Pla dAbella (Catalonia): a preliminary
analysis, Archaeological Sciences (20-22 September 1989), University of
Bradford.(en premsa).
JACIMENT: ES CAP DES PORT
MUNICIPI: Fornells (Menorca) SITUACIO: A la costa nord de Menorca, al fons
de la badia de Fornells, en el predi de Ses Salines, prop a la via que
comunica Mago (Maó) amb Sanicera (Sanitja), citades per Plini. TIPOLOGIA:
Basilica paleocristiana amb estructures dhàbitat i emmagatrematge al seu
voltant. CRONOLOGIA: s. IV a VII
d.C..
EXCAVACIONS REALITZADES: Després de repetides troballes accidentals, el
1959 P. de Palol i M. L. Serra van fer una primera campanya dexcavacions.
Va ser, per fi, lany 1975 que sendegaren les excavacions sistemàtiques
per part de P. de Palol.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials que presentem són de làmbit 39, que
es troba situat a loest de la gran torre. Aquest espai és un exterior
del poblat utilitzat com a escombrera segellada per un seguit destructures.
El conjunt ceràmic esta compost quasi exclusivament per ceràmica fina,
sense àmfores i amb poca ceràmica comuna, entre la qual destaca la presència
de morters i bols. El conjunt de ceràmiques fines està compost per ceràmiques
africanes Terra Sigillata Clara C i D, amb les formes Hayes 56, 67, 72,
74, 80A, 80-B, 87-B, 95, 99 i 101, i lAtlante XL i XLVII, i per D.S.P.,
amb les formes Rigoir 1, 2, 3, 6A, 6B, 6/15, 8, 15, 18, 18B, 24A, 24B i
32. La major part de les ceràmiques D.S.P. corresponen a imitacions que
estan essent caracteritzades actualment. El material permet una datació
de principis del S. VI d.C..
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: PALOL, P. de - La basilica des Cap des Port de
Fornells. Menorca, a II Reunió dArqueologia Hispànica (Montserrat, 2-5
de novembre de 1978), pp. 353-404, Barcelona, 1982. PALOL, P. de - El
dipósit dàmfores de vi i oli en els àmbits basilicals cnstians, a El
Vi a lAntiguitat, I Col.loqui dArqueologia Romana (Badalona, 28 de novembre
- 1 de desembre de 1985), pp. 419-437, Badalona, 1987. TUSET, F. ; MACIES,
J.M. - Ceràmicas aparecidas en el àmbito 39 del yacimiento de Es Cap des
Port, Fornells (Menorca), a III Reunió dArqueologia Cristiana Hispànica
(Balears, setembre de 1988), en premsa.
JACIMENT: SA MESQUIDA
MUNICIPI: Sta. Ponça, Calvià (Mallorca) SITUACIO: Es troba ubicat en uns petits plana litoral emmarcada per petites
elevacions rocoses. TIPOLOGIA: Villa
romana. CRONOLOGIA: s i d.C. - la. 1/2 del s. V., fins el moment.
DE LA CATEDRADARQUEOLOGIA
PALEOCRISTIANA,
ANTIGUITAT TARDANA, DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
EXCAVACIONS REALITZADES: Després duna primera intervenció durgència, siniciaren en el 1984 excavacions sistemàtiques dirigides per M. Orfila, quehanposat de manifest lexistència duna série dhabitacions disposades entorn dun espai descobert on es situa un pou. En el 1986, amb motiu dunes obres, aparegué en un solar contigu uns cisterna. La seva excavació demostrà que va ser reutilitzada com escombrera fins la primera meitat del s.V.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials presentats procedeixen integrament de la cisterna reutilitzada com escombrera. Es presenta essencialment el material de cuina modelat a mà o a torn lent que aparegué en aquest conjunt, associat, entre altres produccions, a terra sigil.lata de producció africana (H 91 A, 91 B, 91 C/D, H 61, H 67, H 80, H 81, H 73, H 63, H 99), a D.S.P. grises i ataronjades (Rigoir 1, 3, 8, 15), lucentes (Lamb. 1/3, entre altres), L.R.C (Formes Hayes 1 i 2) i terra sigil.lata hispànica tardana (F. 37). La cronologia daquest conjunt ha estat establerta en la primera meitat del s.V.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: VALLESPIR, A. - PROHENS, J.M. -ORFILA, M. - MERINO, J.: Yacimientos arqueológicos de Santa Ponça (Calvià). Mayurqa nûm. 21, 1985-1987, Palma de Mallorca. ORFILA,M.: Ceràmicas Lucentes y Derivadas de las Sigillatas Paleocristianas procedentes de Sa Mesquida, Sta. Ponça, Mallorca. Actes du Congres dOrange, S.F.E.C.A.G., 1988, Marsella, p. 243-249. ORFILA, M. Ceràmicas de la primera mitad del siglo V d.C., procedentes de la cisterna de Sa Mesquida (Sta. Ponça, Mallorca). VI Convegno di Studio sull lAfrica romana, Sassari, 1989, pp. 513 - 533. ORFILA, M. : Construcciones rurales romanas en Mallorca. Homenatge al Dr. M. Tarradell (en premsa). ORFILA, M. CAU, M.A. : Las ceràmicas finas procedentes de la cisterna de Sa Mesquida, Mallorca. III Reunió dArqueologia Cristiana Hispànica, Menorca 1988 (en premsa).
JACIMENT: TARRACO - ANTIGA AUDIENCIA
MUNICIPI: Tarragona.
SITUACIO: Extrem sud-occidental de la plaça del Forum Provinciae Hispaniae Citerioris.
TIPOLOGIA: Edifici que des del circ permetia laccés a peu a la plaça del forum provincial.
CRONOLOGIA: S. I d.C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: Campanyes realitzades durant els anys 1974-75 i dirigides per P.M. Berges, director aleshores del Museu Nacional Arqueológic de Tarragona. Durant els anys 1985 i 1986, fruit duna col.laboració entre el Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Tarragona i lLN.E.M., es realitzaren dues campanyes de prospeccions arqueológiques dirigides per X. Dupré i, posteriorment, una intervenció arqueológica dirigida per J.M. Carreté i X. Dupré.
PROCEDENCIA MATERIALS: Lestudi, actualment en una fase inicial, correspon a un conjunt ceramolbgic obtingut en un abocador urbà datat en un moment avançat de la segona meitat del S. V d.C., presumiblement en lûltim quart daquest segle. La Terra Sigil.lata Africana D constitueix el grup mes nombrbs dins de la vaixella de taula. Les formes identificades són les següents: Hayes 61-A, 80, 81, 87-A, 91 NB i C, 94, 99, 12-110, 104-A i les formes Lamboglia 59 i 60 bis. Labsència de formes i estils decoratius caracterfstics del S. VI han permès establir la cronologia esmentada. De les ceràmiques dorigen gàl.lic shan documentat les formes Rigoir 1, 15 i 18, mentre que, de procedència oriental destaca la forta presència dexemplars de Hayes 3 en Late Roman C. Per les àmfores, cal esmentar la presència de les formes Keay XXXV, LV-A, LVII-B, i F dorigen nord-africà i els tipus Keay LIV, LIV bis, LI11, LXV i Agora dAtenes M. 273 de producció oriental. Per finalitzar, només resta esmentar els tipus de procedència sud-hispànic, les formes Keay XIII, XIX-B i XXIII.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: AQUILUE, X. - Ceràmicas finas de los nivelles tardios de la Antiga Audiència, Antiga Audència. Excavaciones Arqueológicas en Espana, 1991 (en premsa). REMOLA i VALLVERDU, J.A. - Las ânforas de los niveles tardfos de la Antiga Audiència, Antiga Audiència. Excavaciones Arqueológicas en Espana, 1991, en premsa.
Présentation de la céramique D.S.P. dimportation et des imitations locales du littoral et pré-littoral catalans (étude en cours: A. Bacaria).
Le matériel présenté correspond à la majorité des D.S.P: rencontrés sur des sites de la Catalogne. Géographiquement, ces sites se concentrent sur la cóte et le pré-littoral, tous proches des grandes vois de communication.
Malheureusement, à part de quelques exceptions, ces céramiques proviennent toutes de fouilles anciennes, et hors contexte stratigraphique. Mais, on peut, grâce aux données de terrain, se permettre davancer des datations: toutes furent trouvées dans des contextes chronologiques recouvrant la première moitié du Vème siècle apr. J.C.
Létude archéométrique de ces céramiques est effectuée par J. Buxeda au Service de Spectroscopie de lUniversité de Barcelone. Cest là quil réalise les analyses de Diffraction X, Fluorescence X et ICP dune centaine de tessons qui correspondent à peu prés à 30% du matériel étudié.
Ce matériel est représentatif, dune part de la gamme typologique concrète, où les mêmes formes se répèten et dautre part par la grande variété des poinçons avec plus de 350 types différents.
Typologiquement, se dégage la présence majoritaire des formes Rigoir 1, 3c, 6a et 6b, 5a et 18. On note une certaine répétition des formes 5a, 8 et 9a. Les formes peu fréquents sont les 7, 11 et 26. Deux formes uniques dune variant du bol 3b (num. 13.02) provenant du site du Fondal Valldellós à Mediona, et une forme probable Rigoir 23 (num. 8.39) provenant de Barcino (dessin ancien et probablement incorrect, en effet la forme est très fermé).
Quant à la cuisson, on peut assurer une prédominance absolue (90% pour 10%) des productions grises sur les orangées, ces dernières toujours dorigine languedocienne.
La décoration est elle représentée par un grand nombre de poinçons où prédominent ceux du type en cercles concentriques (dans tous ces manifestations), on a pu les identifier comme issues de la production languedocienne ou provençale.
Dans deux cas on observe une répétition de poinçons caractérisée par une distribution géographique, qualifiable de très cohérente. Cest le cas du poinçon num. 139 représentant une croix provenant des sites de Barcino (Barcelona), Sant Cugat et Gan Samarruga (Palau de Plegamans), sites par lesquels passe une des principales voies de communication vers lintérieur à lépoque romaine.
En ce qui concerne le poinçon num. 1009 trouvé à Barcino, Tarraco et Mallorca, il met en évidence les routes commerciales maritimes en vigueur au Ve. siècle apr. J.C.
Quant aux sites, ils se caractérisent par la présence de stratigraphies permettant de dater le matériel: Roses (matériel en cours détude par J. Nieto); Iluro (les fouilles de la place Pius XII fournissent une chronologie
425/450, apparaissant aux cótés de céramiques africaines Hayes76,6 -Bacaria1987-et à CanPuigetrue
den Pujol, fournissent la même chronologie, - matériel presenté par J.A. Cercla qui en réalisé létude-; et Tarraco, dans les fouilles de la rue Vilaroma (TEDA 1989). Nous avons quelques stratigraphies à Baetulo -matériel présenté par C. Puerta- et à Sentromà mais sans une chronologie aussi précise.
Le pourcentage de D.S.P. respectivement à celui des céramiques africaines est très inférieur et ne dépasse pas le 15%
Géographiquement, la distribution des importations présente, indistinctement, des productions languedociennes et provençales, dont les premières, daprès Y. Rigoir (communication personnelle) représenteraient 80% du total et une plus grande variété typologique. Par contre, dans lensemble des matériaux provençaux, prédomine le plat de la forme Rigoir 1. .
On trouve de même des productions locales imitant les D.S.P. sur les sites de Roses, du Palau de Plegamans, Can Terrés, Tarraco et Barcino, mais toujours dans des proportions inférieurs à 10% du total.
JACIMENT : TARRACO MUNICIPI : Tarragona
SITUACIO: Sota lactual ciutat de Tarragona, a la part meridional de la costa catalana junt a la desembocadura del du Francoli. TIPOLOGIA: Ciutat romana amb perduració fins els nostres dies.
CRONOLOGIA: s.l a.C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: La importància de la ciutat i la seva perduració han motivat que les intervencions arqueoldgiques hagin estat continuades durant tot aquest segle.
PROCEDENCIA MATERIALS: Necrópolis Paleocristiana (antigues excavacions-Fons del Museu); carrer Vilaroma (TEDA 1987) aquets materials estan datats entre el 4251 450 d.C..
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: TEDA. Un abocador del segle V d.C. en el Forum Provincial de Tàrraco. pp 156-172.
JACIMENT: BARCINO
MUNICIPI: Barcelona
SITUACIO: A la Plana litoral catalana, sota el casc antic de lactual ciutat de Barcelona.
TIPOLOGIA: Ciutat romana amb perduració fins els nostres dies.
CRONOLOGIA: s.l d.C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: Nombroses intervencions arqueológiques al Ilarg de tot aquest segle donant com a resultat el coneixement de bona part de la ciutat romana en les seves diferentes fases, aixi com de la seva perduració en segles posteriors.
PROCEDENCIA MATERIALS: El lot de materials procedeix del Fons del Museu dHistória de la Ciutat (Barcelona) i correspon a les excavacions realitzades per Serra Ràfols a la Plaça del Rei i sota el Saló del Tinell. Material sense context estratigràfic.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: ILURO
MUNICIPI: Mataró.
SITUACIO: A la plana litoral catalana, a uns 29 kms. al Nort de Barcelona, en lactual ciutat de Mataró.
El municipi romà dlluro estava situat en lactual cas antic de la ciutat, sobre un turó duns 28 m. daltura, entre dues rieres. TIPOLOGIA: Ciutat romana amb perduració fins els nostres dies. CRONOLOGIA: s. I a.C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: En tractar-se dun jaciment urbà, shi han realitzat nombroses intervencions arqueológiques al llarg dels anys, posant al descobert restes de lantiga ciutat romana dILURO i de la seva perduració medieval i dels segles posteriors fins els nostres dies. Els materials presentants corresponen a les darreres excavacions efectuades en el jaciment (Can Puig, carrer den Pujol, 51 i Can Ximenes).
PROCEDENCIA DELS MATERIALS: Can Puig (carrer Sant Cristbfor, 12), carrer den Pujol, carrer den Pujol, 51 i Can Ximenes (El Carreró, 43-45).
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: En curs destudi
JACIMENT: BAETULO MUNICIPI: Badalona
SITUACIO: Situat en el subsól de lactual ciutat de Badalona, en la vessant de la serralada litoral i a 10 kms. de la ciutat de Barcelona. TIPOLOGIA: Ciutat romana amb perduració fins els nostres dies.
CRONOLOGIA: segle I a C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: Nombroses intervencions al Ilarg dels anys. Fins a la meitat dels anys 60 els treballs varen ser fruit dels treballs portats a terme pels afeccionats. A partir dels anys 70 es varen iniciar campanyes dexcavació sistemàtiques.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials de DSP procedeixen del Fons del Museu de Badalona, fruit de les antigues excavacions sense context estratigràfic, realitzades bàsicament al Clos de la Torre. En recents excavacions, han aparegut en estratigrafies.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: VILLA DE ROSES
MUNICIPI: Roses (Alt Empordà)
SITUACIO: A la Ciutadella de Roses.
TIPOLOGIA: Villa romana amb estructures conservades.
CRONOLOGIA: s. VI a.C. en endavant.
EXCAVACIONS REALITZADES: Les primeres excavacions siniciaren lany 1916 a càrrec de lInstitut dEstudis Catalans. Les darreres campanyes dexcavació corresponen ja a la dècada dels 80 dirigides per J. Nieto.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials provenen de les excavacions del anys 80, apareguts en estratigrafia que en aquests moments ès en estudi. Materials dipositats al Servei dInvestigacions Arqueológiques de Girona.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: VILLA DELS ANTIGONS
MUNICIPI: Reus (Baix Camp)
SITUACIO: A lextrem oriental del terme municipal de Reus, a uns 60 mts.. dalçada i a 3 kms. de la costa.
TIPOLOGIA: Villa romana amb restes conservades destructures i paviments CRONOLOGIA: s. I d.C. - s. V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Diferents intervencions arqueolbgiques des de lany 1976 a càrrec del Museu Municipal de Reus (Museu Comarcal del Baix Camp).
PROCEDENCIA MATERIALS: Fons de Museu. Sense context. Materials dipositats al Museu Comarcal del Baix Camp.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: VILLA DE CAN SENTROMA MUNICIPI: Tiana (El Maresme)
SITUACIO: A la carretera de Badalona a Mollet, al costat de la riera de Montalegre, a la casa del mateix nom. TIPOLOGIA: Vil.la romana amb estructures conservadess.
CRONOLOGIA: segles III a.C. - s. V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Ha sigut objecte dexcavacions continuades des de lany 1933. Excavacions als anys 70 dirigides per J. Guitart i lany 1983/84 per J.M. Gurt.
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials procedeixen de la darrera campanya dexcavació (1983/84); aparegueren en estratigrafia datada duna manera genèrica al s.V d.C. Matenals dipositats a la Universitat de Barcelona.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: VILLA DEL COLUMBARI MUNICIPI: Vils-Rodons (Alt Camp) SITUACIO: En els terrenys de Cal Mas, en uns zona dexplotació agrària i de vinyes dintre del terme municipal de Vila-rodons. TIPOLOGIA: Lloc dhàbitat amb estructures conservades duna villa romana. Lloc denterrament amb monument funerari.
CRONOLOGIA: s.l a.C. - s. V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Ha estat objecte de diverses intervencions arqueológiques en els darrers anys.
PROCEDENCIA MATERIALS: Fons de Museu. Sense context. Materials dipositats al Museu Municipal de Vils-rodons.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: VILLA DELS CAPUTXINS
MUNICIPI: MatarB (Maresme)
SITUACIO: Sobre un turó a uns 30 mts. dalçada entre el cementiri i el carrer dEl Salvador, a les afores del nucli urbà de Mataro.
TIPOLOGIA: Vil.la romana amb restes de murs i paviments, descoberta lany 1968. CRONOLOGIA: Segle I d.C. - segle V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Descoberta lany 1968, shi han fet excavacions els anys 1968 (J. Bonamusa), 1970 (F.Gusi), 1971 (Secció Arqueológica del Museu Comarcal del Maresme), i 1983 (Servei dArqueologia- Generalitat de Catalunya).
PROCEDENCIA MATERIALS: Els conjunt de D.S.P. procedents daquesta vil.la corresponen a la campanya dexcavacions de 1970 feta per F.Gusi. Els resultats de lexcavació encara no es coneixen i per tant no tenim una cronologia que ens vingui donada per la propia excavació. Materials dipositats al Museu Comarcal del Maresme (Mataró).
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: CAN MODOLELL
MUNICIPI: Cabrera de Mar (El Maresme)
SITUACIO: En el terme municipal de Cabrera de Mar, a les afores de la població, en el cami entre les
finques de Can Segarra i Can Modolell.
TIPOLOGIA: Monument religiós i necrópolis dinhumació dèpoca romana. Posteriors construccions
religioses a partir del s. X.
CRONOLOGIA: s. I a.C. - s. V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Entre 1974 i 1984 shan portat a terme diferents intervencions
arqueológiques a càrrec de la Secció Arqueológica del Museu de Mataró.
PROCEDENCIA MATERIALS: Fons de Museu. Sense context. Materials dipositats al Museu Comarcal del Maresme.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: TORRE LLAUDER MUNICIPI: Matar6 (El Maresme)
SITUACIO: A lentrada de la ciutat de Mataró, venint per la carretera de Barcelona, en una esplanada coneguda com El Pla den Boet. TIPOLOGIA: Villa romana.
CRONOLOGIA: Segle I a.C. fins el Baix Imperi.
EXCAVACIONS REALITZADES: Des del seu descobriment, fany 1961, shi han realitzat diverses campanyes dexcavacions: el 1963, 1969 i posteriorment, des del 1981 fins el 1989.
PROCEDENCIA MATERIALS: Excavacià durgència efectuada lany 1989.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: CAN TERRES
MUNICIPI: La Garriga (Vallès Oriental)
SITUACIO: A la carretera de Granollers a La Garriga, a lalçada del km. 35, abans darribar al torrent de Malhivern.
TIPOLOGIA: Villa romana amb estructures visibles. CRONOLOGIA: s. I d.C.- s. V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Pascual (1972). Bacaria-Pardo (1983).
PROCEDENCIA MATERIALS: Fons de Museu. Dipositats al Museu Municipal de Granollers i a la Fundació Mauri de la Garriga.
BIBUOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.
JACIMENT: FONT DEL MOLINOT
MUNICIPI: Pontons (Ait Penedès)
SITUACIO: A les afores de la poblacib
TIPOLOGIA: Cova
CRONOLOGIA: Neolitic - s. VI d.C..
EXCAVACIONS REALITZADES: Campanyes dexcavació des de mitjan anys 60
PROCEDENCIA MATERIALS: Sense context. Material dipositat al Museu. Municipal de Vilafranca del Penedes.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Material inédit.
JACIMENT: COVA DE CAN SADURNI MUNICIPI: Begues (Baix Llobregat)
SITUACIO: En el terme municipal de Begues i a uns 400 mts. dalçada, en zona muntanyenca, hi ha un conjunt de galeries fondes i altes amb entrada orientada al SE. TIPOLOGIA: Cova. No saprecien estructures.
CRONOLOGIA: Han aparegut materials ibèrics i romans amb una cronologia que arriba fins el segle V d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Vendrell (1945). Alonso (1979).
PROCEDENCIA MATERIALS: Fons de Museu. Sense context. Materials dipositats al Museu de Gava.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: JARREGA, Ramón. Ceràmiques dimportació dèpoca tardorromana al Baix Llobregat. Jornades Arqueolbgiques del Baix Llobregat. Castelldefels. 28, 29, 30 abril 1989. pàgs. 405-421.
JACIMENT: FONDAL VALLDELLOS MUNICIPI: Mediona (Ait Penedès) SITUACIO: Fondai localitzat a la cara septentrional de la serra de Font-rubi, dins del terme municipal de Mediona. TIPOLOGIA: Conjunt de cavitats o coves amb presència de materials amb un ampli ventail cronológic. No hi ha estructures.
CRONOLOGIA: Neolitic - s. VI d.C.
EXCAVACIONS REALITZADES: Associació dEstudis Cientifics i Culturals de Mediona (1978-1982).
PROCEDENCIA MATERIALS: Els materials aparegueren durant les campanyes dexcavació abans mencionades, sense context estratigràfic. Materials dipositats a lAssociació dEstudis Cientifics i Culturals de Mediona.
BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA: Materials inèdits.